La vida te da sorpresas y la crisis oportunidades… La vida et dóna sorpreses i la crisis oportunitats….

Crisis es un término que últimamente parece estar en la boca de todos. Curioso teniendo en cuenta que la palabra crisis nos indica cambio. Podemos contemplar que el cambio es lo único fijo que tenemos en nuestras vidas y, aún así, hay quienes quieren controlarlo. Nuestra piel cambia de color ante la exposición del sol, nuestras pupilas se dilatan y se contraen en función del nivel de luz, siendo estos ejemplos de nuestra adaptación física y química al entorno. A este tipo de cambio hay que sumarle otros como, por ejemplo, los cambios tecnológicos, los de relaciones, como cambio de amigos, de pareja y de compañeros de trabajo; los cambios de roles y de estado civil, como ser padres o abuelos, el casarse o el enviudar; los cambios sociales como iniciar unos estudios, empezar a trabajar, el quedarse sin trabajo, jubilarse; el cambio climático, de moda, energético, político, de valores, de vivienda, de ciudad, de situación económica… en definitiva: El cambio es la ley del crecimiento, y esta a su vez, la ley de la vida. Por consiguiente: LA VIDA ES CAMBIO.


Cada cambio nos genera un estado de desorganización, que se caracteriza principalmente por la incapacidad inicial del individuo para abordar estas nuevas situaciones utilizando los métodos que hasta ahora empleaba. Buscamos encontrar las mismas soluciones ante una situación, interna o externa, distinta. Ya lo dijo en su día Albert Einstein: ““Si buscas resultados distintos, no hagas siempre lo mismo.”La manera en cómo percibes y vives este cambio, por ejemplo, como una amenaza o como un reto,  hará que reacciones de forma distinta: bloqueándote por un lado o bien,  permitiéndote generar recursos para afrontarlo y, por lo tanto, definiéndolo así como una CRISIS o como una OPORTUNIDAD.

Todo cambio necesita un periodo de tiempo para desprenderse de una situación pasada y adaptarse a otra nueva. En este proceso es fundamental aceptar la situación, me guste o no, para poder focalizar la energía en buscar nuevas opciones.  De nada sirve anclarme en las lamentaciones de lo sucedido, de lo que debería haber hecho, de lo que había sido antes, de lo que había tenido, ya que todo ello me conduce a un estado de turbulencia emocional y psicológica que impide que encuentre nuevos  recursos. ¿Y que hago ahora?, ¿seré capaz?, ¿no sé por donde empezar?… y me aferro a lo conocido y a lo de costumbre por temor y desconfianza.

Esos miedos limitantes que solo consiguen bloquearnos si los considero como un adversario pueden ser, a su vez un gran motor que genere nuevas opciones. Imagínate como te sentirías si ese miedo, esa fuerza que vives hacia dentro, que te oprime, que te imposibilita, se expandiera, con la misma fuerza hacia fuera dando un giro de 180º.

Aquí es donde entra en el juego nuestra adaptabilidad, esa habilidad acomodada en nuestros quehaceres diarios, en nuestras rutinas, en nuestros hábitos.

Diariamente acompaño a personas a transformar esos miedos, a canalizar esa fuente de energía en la más potente de las energías: la voluntad. Eso sí, de nada sirve si uno cree que no va a poder. Estos son los principios para la adaptabilidad, querer y creer que tienes la capacidad, los recursos. Rockefeller decía: “Si no creéis en vosotros mismos, nadie lo hará”.

Los cambios no son sinónimo de algo negativo. Si bien pueden resultar en algo negativo, los momentos de crisis son momentos que sirven para que desarrollemos nuevas estrategias, nuevos caminos, nuevas visiones… en definitiva nos transformemos y crezcamos, y a la vez, nos hagan aún mas hábiles para afrontar como oportunidades nuevos cambios.

En definitiva, como dice Dulce Chacón: “Acostumbrarse es otra forma de morir”. Bienvenid@ al cambio, bienvenid@ a la vida.

Rosa Sabaté

__________________________________________________

 Darrerament la paraula crisis sembla estar en boca de tots. Curiós tenint en compte que el terme ens indica canvi. Podem contemplar que l’únic fixe que tenim en les nostres vides és precisament el canvi, i encara així, hi ha qui espera controlar-ho. La nostra pell canvia de color davant l’exposició del sol, les nostres pupil.les es dil.laten i es contrauen en funció del nivell de llum, sent aquests exemples de la nostra adaptació física i química a l’entorn. A aquests tipus de canvis cal sumar-hi d’altres com, per exemple, els canvis tecnològics, de relacions, com el canvi d’amics, de parella o de companys de feina;  els canvis de rols i d’estat civil, com el ser pares, el casar-se, l’enviudar; els canvis socials com iniciar uns estudis, començar a treballar, el quedar-se sense feina, jubilar-se; el canvi climàtic, de moda, energètic, polític, de valors, de vivenda, de ciutat, de situació econòmica… en definitiva: El canvi és la llei del creixement, i aquesta alhora, la llei de la vida. Per tant: LA VIDA ÉS CANVI.


Cada canvi ens genera un estat de desorganització, que es caracteritza principalment per una incapacitat inicial de l’individu per abordar aquestes noves situacioons fent ús delsmètodes que fins ara utilitzava. Busquem trobar lesmateixes solucions davant una situacio, interna o externa, diferent. Ja ho deia Albert Einstein: “““Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix.”La forma en com perceps i vius el canvi, per exemple, com una amenaça o com un repte, farà que reaccionis de diferent manera: per una banda bloquejan-te, o bé, per una altre, permeten-te generar recursos per afrontar-ho, i per tant, definint-lo així, com una CRISIS o com una OPORTUNITAT.

Tot canvi necessita un periode de temps per desprendre’t d’una situació passada i adaptar-se a una altre nova. En aquest procés és fonamental acceptar la situació, m’agradi o no, per a poder focalitzar l’energía en buscar noves opcions. De res em serveix ancorar-me en les lamantacions del que ha succeït, del que hauria d’haver fet, del que havia estat abans, del que havía tingut, ja que tot això em condueix a un estat de turbulència emocional i psicològica que impedeix que trobi nous recursos. I què faig ara?, seré capaç?, no sé per on començar?… i m’aferro a allò conegut i de costum per temor i desconfiança.

Aquestes pors limitants només assoleixen bloquejar-nos, si les considero com un adversari. Les mateixes poden ser alhora un gran motor, que em generi noves opcions. Imagína’t com et sentiries si aquesta por que vius cap a dins teu, que t’oprimeix, que t’impossibilitza, s’expandís amb la mateixa força cap a fora, donant un gir de 180º.

Aquí és on entra en joc la nostra adaptabilitat, aquesta habilitat acomodada en els nostres fers diàris, en les nostres rutines, en els nostres hàbits.

Diàriament acompanyo a persones a tranformar aquestes pors, a canalitzar aquesta font d’energia en la més potent de les energies: La Voluntat. Això sí, de res serveix si un creu que no podrà. Aquests són els principis per a l’adaptabilitat, voler i créurer que tens la capacitat, els recursos. Rockefeller deia: “Si no creïeu en vosaltres mateixos, ningú ho farà”.

Els canvis no són sinònim de quelcom negatiu. Si bé, poden resultar en alguna cosa negativa, els moments de crisi son moments que serveixen per a que desenvolupem noves estratègies, nous camins, noves visions..  en definitivaens transformem i creixem, i alhora, ens facin encara méshàbils per afrontar com a oportunitats nous canvis. 

En definitiva, com diu Dulce Chacón: “Acostumar-se és una altre forma de morir”. Benvingut/da al canvi, benvingut/da a la vida.

 Rosa Sabaté

Advertisement

Deja un comentario

Fill in your details below or click an icon to log in:

Logo de WordPress.com

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Cambiar )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Cambiar )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Cambiar )

Connecting to %s